jueves, 23 de junio de 2011

miércoles, 22 de junio de 2011

WII, la consola familiar

Wii és una consola de sobretaula de Nintendo que va sortir al mercat l’any 2006, i representa un salt radical cap a una nova era d'entreteniment tant de forma individual com familiar. Els videojocs porten anys guanyant popularitat, però també complexitat. Amb Wii, Nintendo canvia la forma de jugar per augmentar la diversió al màxim amb les mínimes complicacions. Wii ha Canviat el concepte que teníem fins aquell moment. 

A mesura que passa el temps, els jocs han arribat a aclaparar a la gent. La consola Wii retorna els videojocs a una època més senzilla sense deixar d'innovar en el desenvolupament dels jocs. El comandament de Wii, és absolutament únic, ofereix l'oportunitat a tota la família a jugar tots plegats. A més, permet la possibilitat de compartir experiències en aquesta nova generació de jocs. 

La consola Wii estableix un contacte més ampli entre el jugador i els jocs i entre els jugadors mateixos.

La van nombrar Wii per què és com zona we (nosaltres en angles) i això ja assenyala el que vol aconseguir aquesta consola, apropar a les famílies i grups d’amics en un espai únic on intercanviar informació, interactuar i socialitzar-se.

La consola també ofereix un control parental que pot ser utilitzat per prohibir als menors jugar amb videojocs inadequats per a la seva edat. Quan s'inicia un joc de Wii o de la Consola Virtual, la pròpia consola comprova la classificació d'aquest; si aquesta classificació és major que la definida en el control parental, el joc no es carregarà fins que s'introdueixi la clau correcta. Aquest control també pot controlar l'accés a Internet, bloquejant el Canal Internet i el sistema d'actualització.
 
El control parental varia en cada Wii depenent de la regió a la qual pertanyi. Així, a Europa es regeix pel sistema de classificació PEGI.

Moltes vegades els infants passen molt de temps jugant als videojocs tancats a casa, quan podrien relacionar-se amb altres nens a la plaça del barri o al parc.
El desenvolupament socioafectiu forma part del desenvolupament integral de l’ésser humà, cal afegir que l’adjectiu socioafectiu implica tota una sèrie de desenvolupaments com son l’afectiu, el social, el sexual i el moral, es a dir, que l’ésser humà no només és com es mou en un aspecte determinat sinó que tot afecta.

Quan parlem del terme socialització es fa referència a la pertinença de les persones a una societat en la que conviu amb altres persones, per tant si un infant no participa plenament en aquesta societat  com pot ser perquè es tanca a casa a jugar amb els videojocs podem arribar a parlar de marginació social.
Per a aquests infants la relació que mantenen amb el grup d’iguals en situacions de joc, és un aspecte important del desenvolupament social.


*Si voleu saber més informació sobre PEGI, visiteu l'enllaç de la paraula.

domingo, 19 de junio de 2011

Jocs didàctics

Jocs didàctics
View more documents from ViJu08.



Un dels beneficis educatius que els videojocs proporcionen en l'àmbit de programes instructius era que poden ser especialment adequats per a plantar cara a problemes d'aprenentatge relacionats amb l'acceleració i el retard, un exemple d'aquest punt es pot veure en la presentació següent:

sábado, 18 de junio de 2011

La relació entre els videojocs i les emocions

Els jocs de la consola wii deuen el seu èxit a les emocions que fan aparèixer moviments específics, aquesta consola podria estar utilitzant el cos per introduir-se al cervell.
El paper de la Wii en aquest aspecte és que pot fer que la gent rebi tota la gamma de sentiments utilitzant els moviments.
Nombrosos estudis han demostrat que els moviments i postures generen senyals que el cervell pot utilitzar per esbrinar com se sent la persona. Els jocs de la wii poden crear emocions entre les persones a través del contagi emocional, on el cervell pot fer sentir el que es veu, s’escolta o es llegeix.
Hi ha molts autors que han donat diverses definicions sobre les emocions, però nosaltres ens hem centrat en la definició donada per William James i Carl Lange (coneguts també per James-Lange).
William i Carl definiexen l’emoció com un procés de resposta dels sistemes següents:
·  Sistema cognitiu: les vivències subjectives, les experiències passades, l'aprenentatge, etc.

·  Sistema fisiològic: la resposta cerebral, el sistema límbic, la taxa cardíaca

·  Sistema motor: expressions de la cara, conducta de fugida, etc. 

James-Lange consideren que l'emoció és una resposta afectiva, amb una durada molt curta, que està relacionada amb l'estat psíquic o social de la persona que afecta els tres sistemes anteriorment explicats.

A continuació es defineixen una sèrie d’emocions:


Actualment, el personal de Laboratori de Sistemes de la Universitat de Santiago de Compostela està col·laborant en un disseny d’un joc per a la wii el qual pugui llegir les emocions humanes, reconèixer els propis sentiments i tenir l’habilitat per a controlar-los.

viernes, 17 de junio de 2011

Intel·ligència emocional i la Wii

Si voleu saber més informació sobre la consola Wii i la seva relació amb la intel·ligència emocional cliqueu en aquest enllaç.

lunes, 13 de junio de 2011

La Wii i la pràctica esportiva


Els videojocs han sigut considerats durant molt de temps un dels principals responsables de l'augment de l'obesitat infantil, degut a la passivitat en la que es veu envoltada la persona. No obstant això, l'aparició de versions actives que propicien l'exercici, com el Wii Sports, desenvolupat per Nintendo, ha revolucionat aquesta nociva relació, transformant la màquina en un dels millors amics del cos. Encara que no s’especifiqui els jocs en que es pot treballar aquest aspecte, la majoria de jocs de la Wii requereixen  moviment, dinamisme i sobretot coordinació óculo-manual, ja que en tot moment el moviment i la imatge és un tot.
En els últims anys, s'han publicat diferents estudis que demostren beneficis per a la salut física, tant en nens com en adults. Diferents publicacions han demostrat que una persona que juga amb aquest tipus de videojocs gasta més energia que una que només veu televisió o que utilitza consoles de videojocs tradicionals.
Principals avantatges d'aquests programes i als aspectes que s’han de considerar en el moment d'utilitzar-los: 

Quins són els beneficis?

S'ha vist que el benefici més important és que les persones que utilitzen la Nintendo Wii augmenten la seva despesa energètica a un nivell similar al d'una caminada de moderada intensitat. A més, aquest tipus de jocs ha estat utilitzat amb bons resultats en teràpies de rehabilitació, millorant el balanç, força i funcionalitat de persones amb diferents tipus de patologies.

Quins jocs són els més recomanables?
Els de boxa i bitlles son els més recomanables a l’hora de realitzar aquests exercicis de moderada intensitat. Aquests jocs desenvolupen l’equilibri i la força muscular. 


Quant temps hauria de dedicar-se a aquesta activitat?

El temps recomanat és de 30 ó 45 minuts al dia, ja que és un temps adequat per a obtenir els beneficis de l'activitat física, permetent a més complementar aquesta activitat amb unes altres en espais oberts.
S’ha de tenir en compte que l'ús d'aquest tipus de videojocs no reemplaça la pràctica diària d'activitat física i que és recomanable combinar aquests exercicis amb una altra pràctica esportiva.

domingo, 12 de junio de 2011

Introducció de la Wii en l'àmbit docent

Una professora d'educació física de l'escola Nova Scotia de Canadà, va decidir crear un Club per a incentivar la realització d'activitats físiques durant l'hora del pati dels alumnes.
Per a incentivar la participació en el Club, va incorporar una consola Wii
juntament amb el videojoc Wii Fit Plus per a mantenir l'atenció dels estudiants, i aconseguir la unió entre la diversió i l'activitat física.

La idea d'incorporar aquest tipus de tecnologies com una forma de millorar l'estat físic de les persones no és nova, però resulta interessant veure com un producte originalment dissenyat per a l'entreteniment assoleix expandir el seu camp d'acció cap a altres àrees.
Un altre mestre britànic ha incorporat la Wii a les classes d'educació física en la seva escola de Chelsea (Michigan). El mestre es va adonar, un dia jugant amb la consola, que estava molt cansat i suat. Va decidir que incorporaria la consola a les seves classes d’educació física i actualment a l'Escola de Chelsea compten amb 7 consoles Wii i 28 comandaments, amb els  seus corresponents jocs Wii Sports, per a exercitar-se en classe. Segons l’experiència del mestre, els nois s’ho passen molt bé a classe i l'administració ha aprovat la seva proposta. 

Gràcies a la introducció de la Wii a les classes i a l’escola, segons els professors, estan millorant l’esperit esportiu i la cooperació entre els alumnes.

viernes, 10 de junio de 2011

Rols dels infants, adults i docents envers els videojocs


Gràcies a aquests jocs els infants es poden intercanviar el rol que desenvolupen en la vida diària.

A partir dels 5 – 6 anys es troben en un període on han adquirit una coordinació motora i  un grau de desenvolupament cognitiu suficient per tal de desenvolupar altres rols.

Un exemple dels diferents rols que poden obtenir els infants quan  juguen son:

Líder/Heroi: Portar a terme una historia fantàstica amb uns companys  que et segueixen amb un seguit de inconvenients que et vas trobant i poden ser memorístics o de lluita.

Adversari: principalment jocs de lluita, poden ser individuals o col·lectius i pots escollir ser bo o dolent.

Company: desenvolupar la empatia cap a altres personatges i mitjançant la ajuda cooperativa arribar al final del joc.

Músic: (cantant, guitarrista, bateria,...) Mitjançant la imitació de diferents instruments es pot crear musica i desenvolupar diferents rols.

Deportista: (tenista, boxejador, jugador de basquet, de futbol,...) Posar-se a la pell d’un jugador o d’un equip per tal d’aconseguir la victoria.

Ballarí: Ser capaç d’imitar els moviments que et demana el videojocs amb moviments coordinats.

Diferents oficis: (Cuiner, detectiu, conductor,...) Emulen el joc simbòlic per a que el infants es senti com un adult realitzant tasques pròpies de persones adultes.

En el cas dels adults i/o docents, el paper que desenvoluparien seria:
  • Encarregat de seleccionar els jocs en funció del desenvolupament maduratiu dels infants i de l'àrea que vulgui desenvolupar en un moment determinat.
  • Cooperar amb els infants en el joc en vers a dubtes o dificultats que es puguin presentar durant el joc o a l'hora de realitzar-lo.
  • Fomentar el treball en equip, presentant videojocs que necessitin el joc cooperatiu o per grups per tal de, no crear un sentiment de pertinença en vers al videojoc en concret.
  • Posar límits a l'hora de jugar a l'aula per tal que l'activitat aconsegueixi els objectius plantejats en un inici.
  • Presentar els videojocs de manera atractiva per tal que els infants es motivin i sentin interès al dur a terme l'activitat proposada.
  • Ser capaços d'adaptar els videojocs o buscar alternatives per què els infants amb necessitats educatives especials (NEE) es sentin inclosos i puguin participar d'igual manera.

jueves, 9 de junio de 2011

Conclusió


Basant-nos en una xerrada feta per Joan Ferrés i Prats, professor de Ciències de la Informació de la Universitat Pompeu Fabra, hem arribat a la conclusió que la societat actual està molt condicionada  pels mitjans audiovisuals:  televisió, videojocs,internet, etc; i no podem fer-hi res ja que és un procés que no es pot parar. Per tant, hem de ser capaços d’adaptar els mitjans audiovisuals a la nostra pròpia vida i, en el nostre cas, a la nostra professió, ja que considerem que l’educació no és un procés tancat ni obsolet, sinó que l’educació ha d’adaptar-se als processos canviants de la societat per així poder establir una coordinació equilibrada i factible entre ambdues.

D’altra banda, basant-nos en els videojocs, hem de tenir present, no tant sols com a futures educadores sinó com a adultes, que hem d’establir als infants uns límits per tal que sàpiguen tenir un ús responsable i així evitar els seus possibles efectes en el futur (addicció, descontrol si no juguen un cop al dia, etc). A més, tal i com hem dit anteriorment, considerem que els videojocs es poden convertir en una eina educativa si s’utilitza de la forma adequada però cal dir que és un recurs car i que la incorporació dels videojocs com a eina educativa no suposa l’abandonament dels mètodes educatius que s’han anat utilitzant fins ara.